Pàgina:Noveles (1906).djvu/110

106

emili vilanova

martiri; 'ls minyons estan alerta ab los brassos arremangats, malls al ayre, ab unes cares vermelloses qu'es del mateix verí que llensa'l delinqüent. Treulo de sobte'l forjador, regalant llàgrimes enceses; cauen los malls l'un derrera l'altre, y reventa ab un poder de guspires rabioses, com feix de centelles deslligat, que travessan la botiga per tots indrets y s'axafan y reboten al topar socarrimant tot lo que troban. La pessa ben masegada salta de l'enclusa perduda la rojor, abatuda, moradenca, ab les senyals lluentes que li han dexat los malls; obren ses goles los caragols, y li aplican noves tortures qu'esgarrifan los nirvis, ab les llimes aplanades amunt y avall fins que'l ferro's dona y queda vensut, domat, lluent, que la claror hi juga y'l llepa com per aconsolarlo de tan excessives crueses.
 Lo canari desde'l menjador, al sentir l'espetech y aquell dringar furient, comensa a bellugarse en lo saltador, tombantse a un costat y al altre, fent anar lo cap ab desfici, y a mesura que'l terratrèmol aumenta y brolla aquell surtidor de foch, es-