Pàgina:Noveles (1906).djvu/140

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




XIV


 ¡Quíns comptes alegres treya'l senyor Jaume! La Caterina se l'escoltava sense dir rès, alsant los ulls al cel y sospirant per tota resposta.
 — Axís que vingui'l bon temps, — deya, — llogaré una caseta a la Bona-nova ò per aquells encontorns, y'ns en hi anirèm tots tres a passar l'estiu. Jo cada día pujaré allí a les cinch, y soparèm plegats, al mitx del hort, sota quatre canyes qu'arreglarèm com una glorieta ab pàmpols, ab un emparrat que no veurà'l cel y's veurà en pesses menudes; y'l sol hi baxarà garbellat, sense malicia, dexant la xafogor entremitx de les fulles y una ombreta matisada y