Pàgina:Noveles (1906).djvu/149

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
145
tristeta


* * *

Molts anys després, corría pel carrer d'en Malla y d'en Burgués, un home molt corbat, miserablement vestit ab despulles d'altres, los ulls sempre térbols y vagorosos, y alelat lo mirar. Quan estava serè, les dònes li feyan guanyar algun quarto traginant cantis d'aygua.
 Les criatures l'atormentavan y s'hi divertían: per un quarto li feyan ballar l'os; y fexuch, aclaparat, caygut lo llavi, ab un llistó sobre la esquena apoyanthi les mans, ballava; volía riure y no'n sabía.
 Solía posarse en lo taulell, com esperant a la maynada qu'anés a ferli vituperis, y ab cordillots y un'agulla matava les hores cusint los estrips de la roba. Quan passava algú, allargava la mà demanant caritat, y tornava a la feyna d'embolicar punts a tòrt y a través.
 — Té, — li deya alguna dòna, — vèt aquí un quarto; ¿què'n vas fer de la Tristeta? —
 Allavors, un mitx riure estúpit