Pàgina:Noveles (1906).djvu/165

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
161
caricatura

 — Aqueix me dèu la vida; ab una paraula meva'l podría perdre. Aquest altre que maneja'ls milions en bitllets del Banch com aquell qui escapsa cartes, no'n disfrutarà a pler fins que jo'm mori. Ja ho veyeu; so un pobre que pel cas no més tinch la reputació, quatre quartos ab or, la meva industria, y crèdit, axò sí, per endurmen de qualsevol magatzem en que sía un carregament en caoba. (L'infelís comprava la fuyola de tira en tira.) Donchs, si ara necessités mil, dos mil, dèu mil duros, los que fossen, no més tindría, en que sigués ab un paper de fumar, d'escriure ab llapis: «Don Fulano, entrégui a la persona enviada tantes talegues», y'l meu nom a sota, rès més. Al cap d'un quart veuríau los mossos del Banch ab lo carretó y'ls sachs de moneda a la porta de la botiga esperant que jo digui ahont vull que'ls vagin a buydar.
 Ja'm pot veure, sía allí ahont vulgui, que fa aturar lo cotxe, y'l lacayo, que ja li coneix la intenció, baxa, obra la portella fent carretada, y ell salta a l'acera, alsa'l bras per damunt la gent, per atapahit qu'es-