Pàgina:Noveles (1906).djvu/174

From Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat validada.
170
emili vilanova

ta, que's té de rentar la cara fòra del quarto.» «¿Còm tenen — ve un'altra — aquella cadira?» «Filla, no està llesta.» «Ay, lo senyoret còm se posarà! fa tres díes que l'adoban.» Y tothom ab aquexes presses y aquell neguit. Ditxós lo qui no té de tractar ab la gent... Ay, què volía dir, ¿de què parlavam?
 — Dòna, del senyor Janet, qu'es tan ferrenyo y malcarat.
 — Té rahó: 'm trenca la paraula sempre. Sense dexarme acabar d'esplicar ni contarli lo que vol cada parroquià. «Al grano!» 'm diu sense dexarme acabar, tallantme la paraula a la boca. Y esplíquili vostè ab quatre paraules justes lo que no pot dirse ni ab vinticinch.
 «Enterado», 'm fa ab aquella cara de tres deus; «¿còm està'l dinar?»
 Menja depressa y a empentes, que sembla que li hagi d'escapar lo tren, per anarsen desseguida al Cafè. Y jo aquí, vigíla al aprenent, que quan me'n adono ja es a les escales de la Seu a jugar ab altres murriets que me'l desencaminan...
 «¿Quan tornarà l'amo?» 'm preguntan l'un y l'altre que'l tenen de veure per les seves coses. «Perdónin, — los