Pàgina:Noveles (1906).djvu/176

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
172
emili vilanova

aquexa llavia qu'a tothom encisa! Cóntin allà còm lo rebrían... ¡Encara diu que no ha trepitjat cap carrer de París. ¡Sempre anava en cotxe!
 Mentrestant, jo aquí quedava a deure les setmanades al aprenent; ¡no hi havía una malla en tot casa! —