net seguía la conversa sens fer atenció a la pregunta, com si no hi hagués tal canari ni xerradissa ni li haguessen preguntat rès, fins que, al últim, mitx picat del embadaliment que ocasionava l'aucell, deya:
— Al demés, si l'hagués volgut vendre, me'n donavan tot lo que haguera volgut. Al un plat de la balansa, 'l canari; al altre, diamants roses. ¡Com si ho haguessen esplicat a una romaguera! Ni li vaig tornar resposta a aquell americano. Y no us pensèu, que passava cada tarde per sentirlo; 's ficava en aquexa escaleta d'aquí davant; de tres a cinch; dret, ara tombantse d'un costat, ara de un altre, per escoltarlo de totes dues orelles, mastegant lo puro, vaja com si esperés la currutaca. Un any seguit va tenir aquexa constancia; al últim, se va determinar a empendrem per demanàrmel.
«Deu lo guart.»
«Deu l'ajut, — li faig jo; — ¿què se li ofería?»
Y's treu de dins lo barret un mocador de seda, y comensa a passàrsel per damunt del cap: una closca, que semblava Sant Pere. Suava d'angu-
Pàgina:Noveles (1906).djvu/178
Aquesta pàgina ha estat validada.
174
emili vilanova
