Pàgina:Noveles (1906).djvu/19

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




II


 Allà va establirse, en aquell taulellet, y ja se la sentí cantar: axís un aucell cego canta en qualsevol recó ahont li pengin la gavia. Los vehins la varen estimar ben prompte; era tan agradosa, que's feya volguer, y tan treballadora y desexida, que la feyna saltava entre'ls seus dits com si hi jugués, y'n sortía polida que ni semblava que s'hagués tocat.
 Tenía la figura petita y posats graciosos, morena, bufona en lo vestir, escayenta en lo parlar, y tan desperta y axerida per sos ditxos y acudits, qu'encantava a tothom ab sos donosos moviments y ab l'altra explicació qu'afegía a sa conversa ab la