Pàgina:Noveles (1906).djvu/21

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
17
tristeta

opinió comuna diu que les renta'l porch y que no prometen esser sabis, ni oradors, ni republicans, ni tan sols curiosos, y sentís com ses mares los cridan ab contraccions y cambis de lletres per fer son nom vulgar y ordinari, prou se'n picaría'l cap més de quatre vegades considerant si fora trist son pas per la historia si no dexés altre rastre que aquexa bordegassalla de Miliots. Ell pot pensar com vulgui en política, pot anar dret ò errat, però hi hà qui'l té de cap d'esquila no més que per haver fet malbé un nom senyor, — com escullit per tan gran artista, — armoniós y eufònich, que cada sílaba pareix una nota musical y que fòra d'ell no hi hà ningú que'l pugui portar ab garbo; que'ls altres seus tocayos lo duyan modestament, ni envejoses ni envejats, però may confonentse ab la caterva baladrera, per que no'l debían a exaltaments passadissos de la política, sinó al bon gust dels seus padrins.