Pàgina:Noveles (1906).djvu/216

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
212
emili vilanova

fina y embelessadora, que l'alegría m'anava entrant dins la meva persona, se m'escampava per tota la naturalesa, y'l còs me ressonava com si fos de cristall ò d'alquimia de campana, qu'allí ahont vulla que'm toqués dringava igual qu'un cobert de plata ò dobletes d'or, sentintme jo refet y nou d'estrena, com si aquella alimentació de música'm cambiés lo geni y el tarannar, fentme més ditxós, més fort y més ensenyorit de gustos, de criansa y d'enteniment.
 A mesura qu'uns àngels cantavan y'ls altres feyan primors ab los instruments, exían dels arbres vols de fruytes armonioses, peres, albercochs y pomes camosines, que prenían la forma d'aucells y ses trasses, posantse a cantar ab un recreyo saborós qu'era fresca regalada de sentirlos. Los rahims se desgranavan y cada gra's tornava aucell ab lo bech plè de solfes meloses qu'engroxían lo concert. Los cants passavan d'un vol al altre, y cada fruyta que's badava axecava la tonada més fina, y'ls cants dels uns los reprenían altres per modo més alt y combinat,