Pàgina:Noveles (1906).djvu/233

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
229
caricatura

posarla en lo seu y disfrutarà lo socorro que cobro fa vint anys per acció de guerra en lo pont d'Alentorn. —


* * *

 L'endemà, com de costum, va tornar al Cafè, y desseguida'l voltaren los demés parroquians agassajantlo ab fineses y cumpliments, com per donarli indirecta satisfacció per la descortesía del Sastret y demostrarli l'agrado ab que sentí tothom les seves relacions verdaderes y tan senzillament contades.
 Mentres assaboría'l goig de veures admirat, ficà mà a la butxaca, tragué un grapat de monedes, y llensant sobre la taula una dobleta de cinch duros, va dir al mosso:
 — Té, còbra'l gasto d'ahir, que me'n vaig anar distret.
 — Ja està pagat.
 — Prèn lo cinquillo y còbra; no'm vinguis ab bromes. Dónam pessetes, que demà venen los andadors de les germandats a passarme'ls recibos, y may tenen cambi.
 —Li dich que ja està arreglat. Un