Pàgina:Noveles (1906).djvu/240

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




IX


 Comensan les primeres agitacions d'un somni fatigós, y la Mariagneta esverada'm crida:
 «Janet, sosségat, ¿què tens? què somías barricades?»
 «Nó, dòna, es que ronco. No ho fassis may més de trencarme'l primer sòn.»
 Torno a dormirme y's desplega'l somni.
 Me trobo en lo saló d'estiu d'un gran palau. Tot es fresch y olorós com una primavera. Les grans cortines d'estora penjades en los balcons enfosquexen la claror del día y la fan més suau. A terra, cobert de rejoles de Valencia de colors combi-