Pàgina:Noveles (1906).djvu/241

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
237
caricatura

nats y d'una lluentor que fan sentir la fresca. En los dos panys de paret hi hà pintures de mèrit, ab pastors y pastores que's deuen dir boniqueses enamorades segons estan satisfetes y atentes escoltant ab la vista baxa, y los pastors de galans y espressius que, sense sentirlos, en los ulls se'ls hi coneix lo que diuen. Mobles, pochs, grans y de molt valor. Los finestrals del costat del jardí, estan oberts; ufanoses branques de gros fullatge s'extenen y penetran dins lo saló; d'assí y d'allí hi voleyan aucells, y altres cantan.
 Jo so'l galan jove.
 Ella, la que m'espera, es una Marquesa, lliberal, que té'l retrato de cara més divino. ¡Quín extrem de hermosura aquella, y quína junta de perfeccions! Anava ab lo cabell dexat anar que li baxava fins a terra, ros com destriadures de sol pentinades, y arreplegat en rulls damunt lo ròssech del seu vestit de satí blanch, com saltant d'or que rellisqués sobre un raig de lluna. Los ulls, negres, que s'hi veyan exir totes les clarors acolorides dels diamants. Una boqueta, que dos besos de ren-