Pàgina:Noveles (1906).djvu/248

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
244
emili vilanova

cis, llanses, alcabales, pontatges, drets y servituts, ¡amor de l'amor meva! es per que n'usis y bestreguis y disfrutis a tota l'amplada de tes voluntats per mon cor y per ma vida, per mes llàgrimes ardentes y pel goig de mes alegríes; per que t'adoro en vida y en memoria eterna, y per qu'ho vull, y per que sí, rey de mes esperanses, senyor y orígen dels meus sospirs!»
 Calla y s'agenolla com jo; les nostres mans s'estrenyen, los llavis s'obren ab somrís de beatitut y felicitat, y'ns contemplem encisats. Jo ab lo vano li aparto'ls bucles que li mortifican lo front ab ses pessigolles. Ella plora a llàgrima desfeta, y ab una mirada, acàs recelosa, observa les meves intencions ò penetra que en mos llavis hi joguineja un bes qu'està a punt de caure, com un confit que rellisca.
 S'alsa sobtadament y ab magestat me crida: «¡Guàrda cerimonia, Janet!...» Corre dret al jardí, apareix en lo finestral, cobert lo còs per la revinguda paret, y allargantme la mà, diu: «Complèxis lo teu afany: bésam la mà, ¡tresor!»