Pàgina:Noveles (1906).djvu/26

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
22
emili vilanova

lavan adalerats, y entre la blavor del cel y les magnificencies del sol, s'axeribían y al bò de ses alegríes rompían quatre refilets, — que deuen ser ses rialles, — y fugían a cercar hostatge sota les teules de les cases ò entre la verdor dels jardins.
 Revenía la salut, recompartintse entre'ls que n'estavan menesterosos; sossegavan les campanes, entristides d'anunciar lo Viàtich y de tocar a morts. No's moría tanta gent; los malalts se refeyan ab ditxosa convalescencia d'amorositats del sol y blana temperatura; los qu'estavan sans no temían perdre aquexa riquesa derrera les etzagallades del mes de Mars, a qui despedían tots ab igual satisfacció: los vells per lo que'ls havía concedit, y'ls joves per lo que'ls hi haguera pogut llevar.
 Lo taulell de la Tristeta, plè de vestidets nous, ab la guardia d'honor dels dos figurins, donava goig de veure; més qu'una parada d'industria per guanyarshi la vida, semblava l'entreteniment d'una criatura ditxosa que jugués fent de mare de per riure, entremitx de les seves nines.