Vés al contingut

Pàgina:Noveles (1906).djvu/50

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
46
emili vilanova

y'ls espays pera que tot visqui y prosperi y s'enamori'l cor y plagui la vida y s'estimi la joventut.
Ay! quíns sospirs més enamorats li enviava tot allunyantse, y potser ab quíns sospirs de la Tristeta era contestada la rebuda, baxant lo cap damunt la feyna y trobanthi com una imatge retratada la del Andarlet!


* * *

Vinticinch duros se va gastar lo Regalat per ferse soci al envelat que s'axecà al dormitori de Sant Francesch; quarantacinch per la soguilla d'or, qu'encara no's tirava un xich endevant ja se li veya penjar aquell contra-ondeix de malles macisses que li voltavan lo coll y s'enfilavan fins a la butxaca de l'ermilla. L'agulla de llamp, qu'era un topaci y un zig-zag de diamants, ningú ho sabía'l que costava, ni sa mare, que l'havía duta a empenyar algunes vegades.
Tot aqueix gasto y'l que s'hi afegí se va fer per la Tristeta, per trèurela a ballar lo vals de socis y per publi-