Pàgina:Noveles (1906).djvu/51

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
47
tristeta

car d'una manera pomposa que s'havía dignat baxar los ulls enamorats fins a la pobra modista.
 Lo barri's sentí commogut ab aquella nova; 'ls uns se'n alegravan, les dònes hi tingueren molt que dir, y les fadrines hi perderen tot mirament, anàntselshi la llengua. No bastava qu'en Llansa n'estés agradat, n'havía de conquistar un'altre; es dir, lo millor del barri, 'ls dos bons mossos, los duenyos de les voluntats, los de la subasta del amor.
 — Y potser un altre, — no faltà qui digués ab sornería.
 — ¡La bordeta! ¡Trastet!
 — ¡La recullida, morta de fam!
 — Veyàm què té, fòra dels ulls y de certa cosa que la favoreix; — deya una.
 — Es petita, morena…
 — Per axò mateix; — afegían ab la rabieta que les fregía.
 — ¡Los homes! psè! que'n son de capritxosos!
 — ¿Aquell tapet ballarà'l vals de socis?
 — Y que no pararà aquí la cosa; — deya una casada, tirant més llenya al caliu.