Pàgina:Noveles (1906).djvu/56

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
52
emili vilanova

sustancia de les coses. Lo qu'es lo Regalat, te dich que li agrada a la noya. ¿Què hi posem qu'al sarau, si no haguesses sigut tu, hi haguera ballat tots los balls?
 — Com que no era prudent,… y després ¿ab què't guías?
 — Ab què'm guio? je, je! fins tu matexa hi hagueras ballat. —
 La Caterina, en lloch de respondre, li llensà una mirada altanera que'l revestí de cap a peus.
 — Sí, dòna, sí; aquell xiu xiu y aquell estirar lo coll per veure ahont anava a raure cada vegada que s'acostava al rengle de les cadires per treure balladora, a totes us tenía suspeses; velles y joves.
 — Y tu'n debías estar gelós..... lo fadrinet! vès a qui diu vella! No s'hi pot parlar ab tu; desseguida vas per fer alterar les sanchs.
 — No es aquesta la qüestió. Y ara que me'n adono, — replicà baxant més la veu, — tart ò aviat tindràs d'anarthi fent, per que, desengànyat: quan se parla en comú de les dònes, si no son joves se'ls hi diu velles; diferent de nosaltres, que tenim lo ressopó del estiuet de Sant Martí.