Pàgina:Noveles (1906).djvu/58

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
54
emili vilanova

 — Primera y principal: qu'ella no l'estima.
 — ¡Y què té que veure! Son histories axò de l'estimació: vès si t'ho dich ben clar.
 — ¡Ay, poca pena! Dígas qu'abans de casarte, tot allò eran histories: aquells migraments, aquells trastorns y la desgana, que se't veya contra claror… Donchs, feyas la comedia també quan deyas que volías matar a n'en Gervasi!
 — Y està clar que la feya; per axò, no més li vaig donar una pallissa. Oh, si haguessiu de creure totes les ponderacions dels homes! Ell també feya'l comediant, en Gervasi; per axò's va dexar pegar. Y després, ¿per què l'havía de matar, si ell m'estalviava la feyna y a tota retura havía de morir no casantse ab tu?… ¡Quín altre exaltat m'has retret! no se'n havía donat poques de sentencies, y totes de mort! cada vegada que's veya la carbassa al damunt; y a fè que n'hi havían donades; podía mantenir tocino; quín hortolà! se les enduya primerenques, com si'n tingués l'arrendament.
 Míra que tal, com se posa rissue-