Pàgina:Noveles (1906).djvu/63

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
59
tristeta

pera arreglar l'altar y posar la Iglesia com un tabernacle, ab aquella munió de ciris y blandons, ab aquells jòchs de palmatories que semblavan un planter de llums, y les torretes ab ginesta y'ls poms de flors pels gerros y per la barana del Presbiteri… trayent d'aquell cau de sota l'altar, capses y capsetes, que tot ho tenía endressat, y eynes y cargols; ficantse allí dins acotat y exint ab nous fòtils y nous enredos que ningú, sinó ell, haguera sigut capàs de ferhi cabre tantes coses, en un lloch tan desavinent y esquifit.
 Cambiava'ls caps de la creu per altres de plata macissa y l'INRI, la corona y les agafes; pentinava la cabellera del Salvador ab singular delicadesa y devoció. No volía que ningú l'ajudés; son geni bo y complascent s'exaltava axís qu'algú altre volía manifassejarhi. Feya trent'anys que la Congregació li tenía confiat aqueix càrrech, y li semblava una profanació si altres mans que no fossin les seves se posessin en la Sagrada Imatge.
 — ¿Què vol que fassi, senyor Jaume? — li preguntava ab timidesa l'a-