Pàgina:Noveles (1906).djvu/69

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
65
tristeta

blavor fins a barrejarse ab la del cel, ab la confusió de pals y antenes que semblava qu'exissen de dins de l'aygua per que'ls barcos quedavan amagats per l'aglomeració de les cases, y més aprop, ab lo vehinat dels campanars de Santa María, que si massa sovint tocavan a morts demanant clemencia al cel y oracions als cors per algun parroquià qu'abandonava'ls encongiments d'aquesta vida, los pobres no hi podían fer més; però axís que's podían rescabalar y hi havía bones noves a fer sentir, desseguida feyan córrer la veu pels voltants del districte, ab uns axeriviments y tandes de repichs ab combinacions d'alegría que les campanes esbojarrades dels Sombrerers escampavan per tot arreu, convidant tothom a festa, fent participadors de la satisfacció a xichs y grans y als apartats que pensan de certa manera.


* * *

 Lo terrat era trist per l'Andalet, que no feya cabal de totes aquexes boniqueses qu'axís eran agradoses