Pàgina:Noveles (1906).djvu/72

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
68
emili vilanova

rellisquentes pels raigs oblíquus del sol…, aquell vayvé de gusis, de llanxes ò de barcasses atapahides de fardos ò de bocoys; l'anar y venir de reculons dels carros per atracarlos al costat dels bastiments; lo rondinar de la matxina; los crits y les exclamacions enèrgiques dels carreters; lo votar enfurismat dels napolitants del carbó; la palica dels negociants ab ses cares emmascarades, sos ulls destacats y ses dents blanques; los monosílabs dels inglesos, fantàstichs ab la negror del carbó de pedra y sos cabells rossos; la parla desentesa dels russos y noruechs dels taulons y peix salat; la dels alemanys surruts y orgullosos, roigs de mal pèl, afardellats y ab torpesa de moviments; la cantarella dels grechs, de calses esplèndides y ermilla mesquina, ab nas corbo y mostatxos revinguts y espessos, barrejada ab lo català expressiu, concís y amenassador dels camàlichs y riberos, ò'l més pintoresch dels cotxeros donats a la hipèrbole y a cobrar doble; 'l dir xaranguero dels andalusos de Motril y malaguenyos; la dolsa tonadella dels mallorquins ingènuus y regate-