Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/183

La voluntat amor no 'm senyoreja
hoc l' apetit fins que de mi recorde
mes quan jo péns totes les circunstancies
entre amor é mi veig gran barréra.
Car jo no péns qu' en ser amat abaste
ne 'n sent delit per bé que mi disponga
es veritat que no se que me 'n jutge
essent amat si 'l retria lo deute.

Així me 'n pren com aquell qui contempla
l' ésser de hom é com es de Déu obra
é puix ell ve á contemplar sos actes
tant avorreix trobarse en lo mòn home.
Com de amor son ésser imagine
é 'ls gentils fets qu' en l' entendre 'm romanen
jo he delit é com al voler passe
pur llur excés é qualitat m' agreuje.

Entench jo be los mals qu' amor atraça
perqué altres bens no sentí en ma vida
quin carcre viu del començ de infantea
ab dol sen ix puix en hábit li torna:
Renunciar no puch lo franch arbitre
de obehir si amor me demana
é quant amant é amat esser pense
no trob en mi esser cosa possible.

Per un portal ixch per l' hostal de Venus
per altre hi torn ab les cames trencadas
e jo no péns qu' en ser amat abaste
ne 'm plau amar ne menys me 'n desespere.
Jo só aquell qu' en leig ofici 's cria
sab é no sab qu' es mal é no 'n pren altre,
car no pot ser habit sens delit reste
é açó par en covarts homens d' armes.

Mi é mos fets jo mir ab vista fosca
no pas com orb ne ab la vista clara
conech mon dan mes no tant que me 'n dolga
lo cor no 'l sent solament basta creure.
Quant jo m' esforç que amor de mi llance
son bon recort é los mals tots mi obliden
si 'l péns seguir de sa dolor m' acorde
é só membrant del be del honest viure.