Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/199

Lo lloch hon jau la dolor gran que passe
no es del tot fora de mes natures
ne del tot es fora de llurs clausures
lo movimént créu que per elles passe.
Aquell voler qu' en mi no troba terme
es lo mijá per hon dolor m' agrenja,
l' estrem d' aquest fora natura alleuja
fort é punyént mes es causable verme.
Opinió falsa per tots es dita
que fora nos é dintre nos habita.
 
D' aquest' amor les demes gents tremolen
aquesta es sentida y no sabuda,
poques gents han la causa coneguda,
delit, dolor per ella venir solen.
Lo cos per si lo seu delit desija
l' arma 'n apres lo sent é vol atenyer
lo propi seu al qual no 's pot empenyer
car tot es fals hon ella se enfastija.
D' aquests contrasts aquest amor escapa
que veritat no ateny ab sa capa.
 
Tant es unit lo cos ab la nostra arma
que acte en l' hom no pot ser dit be simple
algú no es vers l' altre humil é simple
contrast se fan, hu contra l' altre s' arma.
Mes es tan poch lo contrast á sa hora
que en fets del cos l' arma no fá gran nosa
y en contemplant axí l' arma reposa
que be représ lo cos d' açó no plora.
Aquesta pau en mi no es mólt longa
perqué dolor mes que 'l delit s' alonga.
 
Dolor jo sent é sembla mi estrema
no só en punt de voler consell rebre
ne de algun remey me vull percebre
ans de tristor he presa ja ma tema.
Si 'm trob en punt que dolor no 'm acorde
ja tinch senyal ab que á dolor torne.
recort sos fets d' amor é elles borne
d' ací escapant ab mi gens no concorde.
Son esperit sens lo cos jo contemple
tant delit sent com l' hom devot al temple.