Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mada, de Pau Belliure que 's torna boig per sa dama, d' Arnal Daniel proposat per Ausías March com à model d' amor y per lo Dant en son Purgatori com mestre de poetas, de Vidal de Besalú que va tenir la gloria de formar lo primer art poètich y que disputá á Clemencia Ysaura la fundació dels Jochs Florals en Tolosa, de Mossen Jordi del Rey, figura que sobresurt entre mitj de totas las del segle XIII y á molts altres il-lustres noms podriam afegir lo de los tres Masdovelles, los de Requesens, de Sors y Rocafort, de Rocaberti autor del poema Gloria d' Amor, del notari Vallmanya cantor de las donas il-lustres y de Francisco Ferrer, de Guillem Xibert que plorá en tendra elegia la mort del primcep de Viana y d' altres cent contemporans tots de Mossen Ausias March.
 D' ahont s' aixecaren, entre mitj d' una generació criada pera la guerra, tan gran muniò de poetas com jamay la va tenir la cort de Pericles ó la d' August? ¿Fou en los códichs grechs y llatins ó en las escolas dels alarbs espanyols ahont s' inspiraren, diu l' abat Andreu, admirat de no trovar en sas obras reminisencias de una y d' altra literatura? Pero, ¿que deuhen à cap de las duas deixant apart la rima y algunas formas métricas que potser prengueren del alarbs, y que per aquells ardents aymadors y guerrers havian de buscar inspiració lluny dels objectes que 'ls voltavan, fentse deixebles d' altres pobles que no haurian comprés sas ideas y passion? A en aquesta naturalisaciò ab la terra, á son estret enllás ab las costums y carácter de sos habitants, degué son llarch predomini la poesia provensal, que unint sempre las ingenitosas gracias de la infantesa als adornos y coquetisme de lo joventut, no va tenir mes que una edat en sa vida de sinch segles; y encar resusitaren á temps los deus mitológichs, trasmesos á ella, no tant, per l' estudi dels antichs, com per lo de Petrarca y Bocaccio, pera ésser cantats per la musa agonitsant dels trobadors y caballers.


II.


 En mitj d' aqueix nombrós corteig de trobadors, que ab sa veu prengueren possesió de tants pobles y per tants segles se renovaren y succediren, 's distingí