Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/219

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Qui vol delit ó del mon t' esperança
si 's dol quant mor préstehi la paciença
al qui serví ab trevall ó sciença
donli remey puix ha en ell fiança,
Lo qui es tal déu ésser maravella
com ans del temps lo cor no li esclata
vehènt que mort l' animat cos li mata
ne ha rahons d' esforç en contra d' ella.
 Car de virtut moral no pres 'l ofici,
al cos, al mòn ha servit com á nici.

Imaginant es l' hom en tres maneres
é segons viu per la vida 's bateja,
nom de brut pren si viu en vida leja;
si moralmènt, costumes há d' hom veres.
Si sobre hom passa la sua vida
es mes que hom y en ángel se transforma
segons que viu de pòr de mort prén forma
sabènt que pert é dubta la exida.
 Mòlts son perdènts qu' en haver pòr no venen
perquè d' infern no créhen qu' allí penen.

¿Qui porá dir la dolor que turmenta
lo pecador quant á la mort 's acosta?
Perdent lo be que 's véu ésser de costa
é tem anar hon delit no s' esmenta.
Si com al mòn los senys se delitáren
lots se dolrrán havent excés contrari
en per tostemps car es tancat l' armari
hon son tancats aquells que dins entráren.
 Dolentse tant com ferse pot que 's dolguen
no esperant que la dolor les tolguen.

D' aquells ho dich qui 'n lley donada viuhen
teménts infern é Paradís esperen.
dels havent lley é be no la cregueren
perdent lo mòn del altre no 's esquiuen.
E de aquests esdevé morals visquen
mes los demés en vida viciósa
la mort los es aquests tan dolorósa.
segon lo be que 'ls apar que 's desisquen.
 Savis antichs en aço discordáren
é diferent dolor entre' ells jutjáren.