Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/223

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Tres principals fins son d' hon homens obren,
una dins si é l' altra tota fora,
altra que dins é fora de si mora,
per llurs esguarts aquestes se descobren.
Voler, honor, glòria, bens é fama,
tot quant be d' accident ó natura
y aquella fí que en la virtut atura
d' aquestes fins lo voler d' hom se inflama.
 L' altra es en Dèu que á si nos convida
fora nos es, mes no del tot partida.
 
Mort lo mòn tol y al conquistant conquista
é si conquer lo cel pres mort n' es digne
é tant es l' hom pus grosser é maligne
com no conquer lo mòn que après mort trista;
lo qual es fi é lo present es via
car lo mòn espera que ls' homens visquen
vida es perqué de virtuts no 's desisquen
é virtuts son per fer á Dèu paria.
 E si aquest recorts l' hom no encontra
tot quant ha fet en lo mòn li es contra.

Fé, charitat y esperança 'ns hi porten,
mes fé roman y esperança á la porta
car la rahó allí no les comporta
creure no cal çó que 'ls ulls se deporten.
Menys esperar lo que present se mostra
mes fruyrém Dèu que tan esperávem;
per charitat amarém qui amávem
açó será tota gloria nostra.
 Ella es la fi, é les altres son via,
sens ella 's foll qui en Déu espera y fía.

 Tornada.

Mare de Déu, advocada mia,
fés á ton fill que piadòs me sia.