Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/247

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Segons per mólts é per tots es sabut
tant quant fa Dèu en va no es fet res,
los elements é tot quant que d' ells es
á certa fí per sos migs han vengut.
Repós ateny segons qui es cascú
no pus ne menys que natura 'ls promet
en conservar si cascú es discret
en fer açó no roman trist algú.

L^ animal hom es animal comú
tocant de brut é de celestial,
brut per la carn, per l' arma divinal,
é d' aquest be mòlt menys serà dejú
é será quant la rahonable part
atés haurá sa fi per son obrar
aquest es be final, hon vol bastar
é que lo fals romanga á un depart.
 
Cascú obrant á be há son esguart
é sab que mal de tot en tot fará,
y *'l fals juhí per ver estimará
plahent á si per fer l' apetit fart.
E no serà si 'l ver be hi defall
car no roman contenta la rahó
si no es be mes per opinió
si 'n há delit no 's llunya lo treball.

Tal es lo be, que no es mur, ni vall,
tinga lo pas quel voler d' hom nos port
per sa virtut sens haver hom acort
lo tira si é menys d' altre 'n treball.
E d' ell han dit savis escocians
que 'l possehint no pot caure en tristor,
lo philosoph açó pren per error
dient aquest no estendre tant ses mans.

Alguns han dit qu' en les coses mólt grans
lo contemplar d' elles la veritat
es aquest be, mes axí han errat:
Altres han dit, que 'n les virtuts usants.
Tots han dit ver é no cascú per si:
Lo be del hom en dues parts se pren,
quant veritat l' enteniment entén,
é l' apetit á rahó consentí.