Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/250

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Plató volch dir que bó ne cominal
no es delit, mes hach mòlts enemichs,
picurians posaren com inichs
quel be del hom era 'n delit carnal.
Mes darrer vench son dexeble mateix
qui anullá vanes opinions
é del qui dix posá vidents rahons
y al bon delit del avol divideix.
 
Delit é be sol orde 'ls departeix,
delit es bó en tots fets naturals
si no' en l' hom quan passa en los brutals
car, en tal cas, natura dessegueix.
Quant es al hom segueix natura 'l cos,
lo cel é 'l mon, vegetables é bruts
axi rahó met al hom instituts
é si les romps es animal ociós.

De quant fa l' hom delit es occasiós
car tot fahènt entén semblar á sí,
per convenient de la cosa perquí
fa lo que fa essentne cobejós.
Es veritat que mólts actes l' hom fá
qu' entre voler é no voler se fán,
de que 'ls fahènts porten voler penjánt,
mes elegint á voler se refá.

Si com dolor contra delit está,
axí fá en l' hom contrariació
de tot quant fuix dolor es la rahó
tals passions nostra natura 'ns dá.
Amor é oy primeres passions
son termenats en delit ó dolor,
ha esguart de be, lo camí es amor,
é per fugir dolor ne dá rahons.

Savis no son tots qui les questions
determenar saben é dar consells,
si contra pòr son simples com anyells,
é vers delits ardits com á Lleons,
savi 's aquell que sab si consellar
envers lo be qui propi es é seu,
prenint aquell é jaquint l' als en relléu
anant los folls en lo mòn tribular.