Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/258

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

En general parlar mi no contenta
mes en donar del que jo dich exemple,
los fets dels mòn ab ansia contemple
dant afalach y axí mateix la empenta.
Per no llançar al apetit sensible
sens retenir é metre en aquells tempre
se fá l' hom foll ignorant pera sempre,
lo refrenar es casi no posible.
 La voluntat, no solament alteren
l' enteniment d' entendre despoderen.

No se algú qáue préu lo be que usa
fretura fà donarli sa estima
axí mateix per fretura se estima
mólt mes de dret é contra no hi acusa.
Tant solamént lo be que virtut causa
qui 'l posseeix lo basta per coneixer
los altres tots llur preu no 's pot pareixer,
es la rahó, car no han ferma causa.
 Llur fonament está sobre falsia,
opinió tot son esser cambia.
 
Mòlt hom conech cuytat corrent al metje
dient sos mals per fér sa vida llarga,
del esperit algun hom no 's allarga
en demanar quin mal li té lo fetje.
¿Qui será l' hom qui al vehí demane
de sos malsfets puix á sí ell los cobre?
¿Lo qui te clau y á si mateix no obre,
qui será' aquell qui obrir li comane?
 No es algú que á sí mateix no menta
per sa llahor de falsia 's contenta.

Puix l' apetit á sí lentendre 's porta
tant que lo ver en falsia li torna
en poch instant entre ver y fals borna
crehént de ferm é puix fé no comporta.
No hi há res clar qu' enteniment entenga
é 'l apetit es bastant l' escuresca
car tota res òbs es que s' apetesca.
¿Qui es qui poch ó massa no l' estenga?
 Afectió l' entendre desordena
tots som estrets ab aquesta cadena.