Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/275

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


No roman sols la colpa en los prínceps
mes en aquells qui en mal fer los insten,
ells ja son mals y en mal fer los inclinen
per llur profit ó per causa d' enveja.
De nos mateixs pren lo mal causa prima
qui 'ns fém senyors ab lo poder del príncep
en contra aquells qui 'ns son par eguals frares
per fernos grans d' honor é de riqueses.
 
Dobl' animal es l' hom, é 'ls altres simples
perçó com son en ell dues natures,
si del que fá no 'n complau almenys una,
del tot es foll, qui de natura ixca,
sinó complau á la part rahonable,
ó 'l apetit sol qu' altre no 'n dampneje,
foll es del tot si 'n be fer se turmenta
per haver çó que 'l mòn als bons denega.

Tals com aquells qui per la mar naveguen
son desviats si 'l fall la tremuntana
é van en lloch hon la ventura 'l porta,
son en lo mon los homens que 'n ell viuhen;
puix la virtut no tenen per ensenya,
cascú va lla hon l' apetit lo porta,
qui contra fá es foll que á s' atribule
quix que no sab causa perqué treballe.

O Deu, ¿perqué los qui lo mòn trebulen
y 'l que volrán per null temps aconsiguen
é aconseguit llur voler mes desija
si que james fam se part de llur ventre?
¿Com ne perqué no demanen ab cuyta
si res pot ser de que l' hom se contente?
Sabrán que hoch, é veurán la gran falta
que dins ells se é no pas en les coses.

Per acabat foll se tendra lo pus savi
de son defalt haurá mes coneixença
puix ha guanyat lo cos é molt mes l' arma
servint aquell qui mal en paga dona.
D' opinió falsa pren lo seu esser
presla há 'n descuy, no es lo qui 's pensava,
fama y diners cuyda, que virtuts fossen,
los folls les han é savis les pledejen.