Si dels estremps los homens no s' espanten
vicis comuns quasi en virtuts s' enpenyne,
ja los avars passen per homens savis,
los cavallers per mercaders s' espatxen,
é los covarts llur grau d' honor no perden
,per be que 'l nom en los pits d' hom romanga,
als propis fets enteniment no 's troba
si per aquells per hon diners s' ajusten.
No es deshonrat per ser avar l' hom jove,
e que passás Tantalus en cobea,
si es dispost en ser franch, essent pródich
ja li nourá si matrimoni tracta.
Vell ignocent de be, mes de mals abte,
luxuriós cubert é ple de pompa,
no pert honor n' entre los pechs sa fama.
¿Qui son aquells sabents qual deu l' hom esser?
¿Que pot valer hom qu' indignat no sia
encontr' aquells qui en lo mòn triumphen?
Vehent los folls grossers é plens de vicis
é tot llur be los ve per atrivença.
No se algú qui 'l mon tant no rebuje
que 'l enderroch puix no sentint nos cansa
maldit, jutjat pot ser, mes no l' empatxa,
al atrevit lo mòn, camí li obre.
Per mals mijans lo mòn sa favor dona
y en son despit los atrevits s' avancen,
son avorrits é quasi 'l mon los dubta
lloch te cascú en lo mon hon 's alloja.
No hi ha rahó lo ordenador al seure
no hi seurá algú si espera bon orde
no contrafá la taula de Perusa
orde no hi es mes error sempiterna.
Rey no regint ne 'ls pobles obehexen
no se qui es pus culpable al altre,
degun estat al altre no impugne
car no es algú que sa fi no desvie.
Si algun hom es qui la regla rompa
tant poca part al tot punt no altera,
ab tot açó resta la regla ferma,
un oronel l' estiu no denuncia.
Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/279
Aquesta pàgina ha estat revisada.
