Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/280

O gent del mon obriu los ulls per véure
com no es tot ver lo que veritat sembla
é que honors, los diners é la fama
per les virtuts per null temps s' atengueren.
Lo cobejós cruel, é plé de pompa
astuciós, importú, sens Deu tembre,
aquest les gents per virtuós lo jutgen.
¿Donchs, per bondat no 's guanya bona fama?

L' hom que virtut ab sol entendre toca
y en algunt tant por gloria aconsegre
es coneixent é la favor menysprea
vehent los folls com en aquella entenen.
No es tan bó, que sí los bons l' havien
no la volguès ab rahonable estima;
no es tan foll, que 'n estrem lo cobeje
l' entendre ha mes á virtut no basta.
 
O quant son pochs qui de general regla
sabréu fer als fets singulars reglas
é aplicar aquella á la vida,
en fer juhis molts certs y necesaris.
Tots los juhins qui 's fan entre los homens.
Affectió la sentença ordena,
d' hon tinch per foll qui en gloria se munta
per lo juhí qui tal jutge la dona.

Causen las gents esta error comuna
puix en lo mon tal enteniment troben,
ans de haver del ver la conexença
han engendrats hábits de mals conceptes
No ha mòlt fer qui 'n conexença basta
mes lo qui ha que la part bona prenga
als homens flachs par obra imposible
perque ab ull flach miren cosa difícil.



 Fi dels cants morals