Menys de ser tríst no m' plàu delit haver
d' aquell ho dich ab la tristor mesclat
car aquest es lo pus terrible estat
de tots aquells que 's pot al mòn saber,
jo pert açó que mòlts homs han perdut
é me 'n dolch mes tant com d' amor los pas
per massa amar jo 'm trobe en aquest cas
no havent als preat ne conegut.
Amor ha fet qué én açó sò vengut
que per lo mòn per no poder amar
é pogras fér si pogués comportar
que jo amas é qu' amor no m' ajut,
tot fon ensemps veure jo no dispost
áleixarme de amor totalment
de que romanch en tal trist pensament
que á la mort visiblement m' acost.
Trist ab delit la mort jo pendré tost
é ja en mi es perdut mon remey
forta passió abasta mudar lley
é fér d' acer é pedra cor compost.
Jo so aquest qu' en la mort delit prench
puis que no tolch la causa perque 'm vé,
ma passió en tristor me deté
que no sent pus en son temps ni entench.
Mon mal no es tant com en altre 'n vench
jo l' he fet gran preant mòlt lo que pert
car vehent me ser de tota amor desert
la terra 'm fall é al cel no 'm estench;
mentre no pens jo trob algun repos
mes l' esperit méu tostemps está trist
per l' hábit pres que llonch temps es que vist
de un negre drap ó celisi mòlt gros.
No 'm fá delit res pertanyent al cos
puix l' esperit no hi es participant
natura en mi saviament obrant
vol que 'm esforç é mon dret no hi pos,
é ja del tot vençut per l' hábit vell
no prench delit en res fora 'l costum
pensant mos mals tot lo temps hi consum
é senthi bé puix me delit en ell.
