Aquesta pàgina ha estat revisada.
QUIMA
No ho ha de ser!
ADRIÀ
Jo veig que ella i el senyoret s'enraonen molt, riuen molt, mentres jo callo i em migro.
QUIMA
No n pensis mal del senyoret. Es molt bo. I am tant temps d'estar am nosaltres pot dir-se que ja ns mira com de família.
ADRIÀ
Serà tant bo com vós volgueu, però lo que es am mi no s porta pas gens bé... I que vagi alerta, que no s torbi! Jo també ho sóc, de bo; però quan les sangs me pugen al cap...
QUIMA
Vaia, vaia, no siguis així.
ADRIÀ
Es que començo a perdre la paciència.
QUIMA
No sé com ets, també! Creus tu que la Nuria s'atreviria a faltar-te? No li facis tant poc favor, home! (Transició.) Ah! Que sereu
