Aquesta pàgina ha estat revisada.
ADRIÀ
Es que... No la veieu, Quima? Ni m mira!
QUIMA
Sen dóna vergonya. (Acaronant-la am tendresa. Oi, filla, que ten dones vergonya?
NÚRIA
Vergonya?... (Amb ironia trista.) Sí, sí, men dono vergonya. (Volent anar-sen.)
QUIMA
Pobreta!
ADRIÀ (quasi amb ira)
Nuria! Mira-m, mira-m!
QUIMA
Que no ho sents?
ADRIÀ
Tant aviat ja m'has avorrit?
QUIMA
No t'ha avorrit!
ADRIÀ
Nuria!
