Aquesta pàgina ha estat revisada.
DAVID (molt natural)
Digui, digui.
QUIMA
Vostès ja s faran càrrec. Dos joves com vostès... tant temps aquí... havent-hi una noia fadrina...
DAVID
Que no és un hostal això?
QUIMA
Sí; però no més que pera passa-volants. La gent... ja sap vostè com és la gent... en tot ha de dir la seva. I seria molt trist que, sent tant bons com vostès són, haguessin de veure-s criticats. (Am gran prec.) Jo li demano per favor, senyoret David, que deixi aquesta casa. Faci-ho per la tranquil·litat de la nostra filla! No vulgui que sigui bescantada!
DAVID
(a punt de perdre la serenitat)
Miri, senyora Quima...
ARCADI (interrompent-lo)
És clar, home, anem-sen!
DAVID
Vostè, en aquests moments, sofreix molt.
