NURIA
Sembla que sí. No sé com explicar-ho. Si no fos tant costós de dir lo que tinc al pensament!... Tot lo més bo se m'hi queda. Ai, David, que degraciat te faré!
DAVID
No ho creguis, Nuria. Aprop teu, el meu cor enamorat projectarà enfora les seves resplendors més pures, i ja veuràs com el nostre amor florirà. Quina joia, Nuria, quina joia quan te vegi amb el nostre primer fill als braços! Cantem el goig pel fruit! Cantem la vida!
NURIA
Al sentir-te sembla que s desperti la meva ànima.
DAVID
Com m'encises parlant-me així! Qui pogués tenir la força de voluntat d'un heroe pera dur-te triomfalment per entremig d'aquest món d'ànimes mortes!
NURIA (amb esclat de goig)
Oh!
DAVID
Segueix-me, segueix-me sempre. La felicitat ens crida.
