Vés al contingut

Pàgina:Obras dramàticas d'Ignasi Iglesias (1900-1909).djvu/162

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

NURIA

Però no pas estimar.

QUIMA

Escolta ls meus consells.

NURIA

Digueu-me tot lo que volgueu. Encara que m'esforci en creure-us, no podré. No sóc jo, mare, qui us trastorna d'aquesta manera.

QUIMA (després d'un curt silenci)

Tu vols el senyoret.

NURIA (molt torbada i avergonyida)

Jo?

QUIMA

Que no veus que no és pera tu?

NURIA (am fonda convicció)

Que sí! Es meu, tot meu, en cós i ànima! Si ell sen va, jo l segueixo. No ns podem deixar mai. L'un necessita a l'altre pera viure.

QUIMA

Tu delires, filla meva!

NURIA

No deliro, no.