Aquesta pàgina ha estat revisada.
(Curt silenci. La Quima, tota tremolosa i excitada, molt baix i a cau d'orella, diu a la Núria:)
QUIMA
Calla-t'ho, això!
NÚRIA
Que m'ho calli?
QUIMA
Sí. Explica a l'Adrià que tot allò que has dit al senyoret ho has fet pera provar si era gelós.
NURIA (baix i am repugnancia)
No! No!
QUIMA
Sí, fes-ho, creu-me. Fes-ho pera nosaltres. Salva-ns de l'afront! Fes-ho, Nuria! Oi que ho faràs? Sí que ho faràs! Ai, Senyor, tantes llàgrimes que m costes! Tant que m'he afanyat per tu!
NURIA
No ploreu, no ploren, que m'acovardiu!
QUIMA
Poc saps lo que costeu els fills! Per cada alegria, ai que penes ens doneu! Més valdria no haver nascut pera haver de sofrir tant!
