Aquesta pàgina ha estat revisada.
ADRIÀ
Però com pot ser que tu parlis d'aquesta manera? Tant de sobte! Què ha passat? De què te les heus? Respon-me!
NURIA
Ai, Adrià! La teva estimació i la meva, que n són de diferents! Tu m'estimes, ho crec; però, així i tot, no pots fer-me feliç.
ADRIÀ
Ara te n'adones?
NURIA
Sempre ho he vist així. Deixem-ho córrer tot, olvidem-ho tot. Si ns casàvem, tu series un desgraciat i jo una desgraciada. (Molt accentuat.) Qui sap lo que després succeiria! No t vui enganyar: no t'ho mereixes. Deixa-m!
ADRIÀ
Passi lo que passi, vingui lo que vingui, tu has de ser meva. Si no de bon grat, per força!
NURIA
Això ja no és amor: això és orgull.
ADRIÀ
Lo que tu vulguis: tant se m'endona. Jo t juro que t casaràs am mi!
