Aquesta pàgina ha estat revisada.
NURIA
Per força, dius? Per força! I t'arribaria a satisfer un cor guanyat així? No m miraries am despreci? No viuries recelós al costat meu? T'hi podries resignar a una vida de tantes engunies i misèries?
ADRIÀ
No ho sé... Veurem!
NURIA
Ara defenses el punt, el teu amor propri, i no veus que, desfet el nostre casament, de tots dos jo seré qui perdrà més, perquè és sempre la dòna la que hi perd més. Tria una altra xicota. Potser que n trobis una que t'estimi i et faci feliç.
ADRIÀ
Prou, prou! Calla!
NURIA
Si jo t'explicava Is motius que tinc pera parlar-te així!... Si jo t deia...
ADRIÀ
Que estimes al senyoret, oi?
NURIA
No; no això tant sols.
