Aquesta pàgina ha estat revisada.
NURIA
Mare meva!
ADRIÀ
Vet-aquí les meves gelosies i les meves cabories! (Mirant rabiosament cap a la cambra deu David.) Ah! Lladre, més que lladre!
NURIA
Adrià, per compassió! Per caritat!
ADRIÀ
No us unireu! No hi penseu en ser feliços! Corsequeu-vos! (L'amenaça brutalment.) (Al sentir els crits dels dos, compareix en David, el qual s'interposa heroicament entre la Núria i l'Adrià.)
ESCENA XIII
Els mateixos i en David
DAVID
Eh, covart!
NURIA (mirant en l'aire)
Senyor!
