Aquesta pàgina ha estat revisada.
ADRIÀ
Jo també sé estimar!
DAVID
Sí; però a la vostra manera: sense idealitat. No com la Nuria desitja ser estimada.
ADRIÀ
Jo no més veig que se m'ha enganyat!
QUIMA (suplicant, plorosa)
Adrià!... Fill!...
ADRIÀ (amenaçant-la amb ira)
Vós, vós m'heu enganyat!
QUIMA
Ai, pobra de mi! Què dirà la gent de nosaltres?
ADRIÀ
La gent! La gent! La meva joventut és lo que sento!
DAVID (am sentiment noble)
Pobre Adrià!
ADRIÀ (quasi sanglotant)
No puc estar més aquí... No puc!... (Mirant an en David i a la Nuria.) Tinc enveja
