Aquesta pàgina ha estat revisada.
de la vostra felicitat! Us tinc molta enveja! (Anant-sen cap al jous.) Quima!... Quima!... (Amb emoció tràgica.) Què mal m'heu fet!... Per què m varen enganyar? Qui m treurà aquest rosec!... Oh! Quina gelosia, quina gelosia!... (Desapareix, cor-pres pel dolor. La Núria, llagrimejant-li ls ulls, mira a l'Adrià; i així que aquest ha desaparegut, fixant-se en en David, se llenca ais braços d'ell plorant enamorada.)
NURIA
David!
DAVID
Glòria meva!
(La Quima, seguda en una cadira, està tota preocupada. En Blai, l'Arcadi i en Mingo quedeu atònits, com petrificats, formant tots plegats un quadro.)
Teló ràpid
