Vés al contingut

Pàgina:Obras dramàticas d'Ignasi Iglesias (1900-1909).djvu/225

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

FLORENCI

En què m'he fixat?

GABRIEL

Sí... (Molt torbat.) Digues.

FLORENCI

Quan ella't mira, creu que està tota encisada. I quan tu't mires an ella, sembla que contemplis a una imatge. En les vostres mirades hi ha llum d'amor... d'un amor místic sensual. (Tus un xic fadigat.)

GABRIEL

És cert que la miro am molt bona voluntat. Fes-te càrrec que m'és cosina. De petita, que va quedar sense pares, ha viscut sempre aquí. Sent els dos infants, tot lo dia anàvem junts i saltàvem com els aucells. Si gaire bé l'estimo com una germana!

FLORENCI

Tu l'estimes i voldries que't correspongués. Vaja: no m'ets prou franc.

Gabriel (molt baix)

No?

FLORENCI

És clar que no. Sembla que vulguis desorientar-me.