Vés al contingut

Pàgina:Obras dramàticas d'Ignasi Iglesias (1900-1909).djvu/226

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

GABRIEL

Doncs, com vols que't parli?

FLORENCI

Diga-m que no tinc dret de saber les teves intimitats, però no m'enganyis. T'adverteixo que la meva insistència és pel teu bé. Perquè tu sofreixes molt... tu estàs molt trist... tu estimes... Si: tu estimes a la Marió.

GABRIEL (mirant cap enfora)

Calla! Calla, per favor!

FLORENCI

L'altre estiu ja vaig tenir ocasió de veure unes petites espurnes d'aquest amor que tu ara pretens ofegar. I, creu-me, no us he oblidat més, a la Marió i a tu... (Torna a tossir.)

GABRIEL (am gran prec)

Calla, Florenci!

FLORENCI

Am quina ànsia he esperat aquest any que tornessis del seminari!

GABRIEL

Per parlar-me d'això?

FLORENCI

Sí. I pel gust de passar una temporada junts.