Aquesta pàgina ha estat revisada.
GABRIEL
Tu ets molt bo!
FLORENCI
Penso molt en la teva sort. Recordo que en l'infantesa eres molt vehement i enjogaçat. La mort de la teva mare va causar-te, com és natural, un gran sentiment... Però d'allavores ençà no has estat mai més alegre... Sempre t'he vist melancolic i capficat... com esclau d'una obsessió... per mi incomprensible. Perdona si per aquests motius jo dubto de la teva vocació.
GABRIEL
Pobre de mi!
FLORENCI
Em fas pena, tant jove i tant apocat. Tu duus la llum santa de l'amor en el teu cor. No vulguis apagar-la: te resplendeix als ulls.
GABRIEL (quasi plorant)
Oh! Sí, sí!
FLORENCI
És cert? És cert?
GABRIEL
Sí: jo estimo.
