Vés al contingut

Pàgina:Obras dramàticas d'Ignasi Iglesias (1900-1909).djvu/265

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

FLORENCI (molt baix i en dolça intimitat)

Si tu i en Gabriel —és una suposició— us estiméssiu i us uníssiu, i del vostre amor ne naixessin uns fills ben hermosos, tant hermosos com tu (la Marió torna a acotar el cap), te creus que això no equivaldria a una oració, a una pregaria, a una ofrena de la Vida a la Mort?

MARIÓ (en veu baixa)

No l'entenc, senyor Florenci.

FLORENCI

Prou, que m'entens!

MARIÓ

Com que diu aquestes coses...

FLORENCI

Te retrec els teus somnis perduts, lo que la teva ànima, fins estant desperta, somnia.

MARIÓ

Com ho sap, vostè?

FLORENCI (s'asseu a vora la taula)

Oh! Prou, que ho sé.

MARIÓ

Si és servit. (Serveix un got de llet an en Florenci. Li col·loca'l got, una cullereta, una