Aquesta pàgina ha estat revisada.
sucrera, un tovalló i un petit gerro blanc, que conté la llet, al damunt de la taula.)
FLORENCI
Gràcies. (Tot abocant la llet al got.) Vaja: digues la veritat. ¿No'n tindries una gran satisfacció que en Gabriel desistís de ser capellà?
MARIÓ
Me sabria molt greu!
FLORENCI
(posant-se sucre a la llet i remenant -la am la cullereta)
I si fos per culpa teva... és a dir per culpa teva... perquè ell t'estimés? Respon. Què faries? El deixaries morir d'anyorança?
MARIÓ
Oh! Déu no voldrà tanta desgracia!
(Curt silenci. En Florenci beu la llet.)
FLORENCI (aixugant-se 'ls llavis)
Doncs, a mi'm sembla que sí... que t'estima.
MARIÓ (molt vergonyosa)
Com a cosina, gaire bé com a germana.
FLORENCI
I un xiquet més.
